MARIA. MES DE MARÇ

Maria,  és una boixa de 8  anys que presenta  trastorn de l'espectre d'autisme,TEA, amb implant coclear, no verbal. Acudeix a APFEM des d'octubre 2013. En l'actualitat participa amb una sessió individualitzada i un taller TEA compartit amb un altre boix TEA i una col·laboradora , que s'encarrega d'atendre-la. Nota, aquest nom de l'alumna és un pseudònim

Setmana del 10 -15 .

Abans d'iniciar el treball amb Maria, la meva tutora m'explica els objectius a treballar a mig/llarg en les àrees de comunicación, cognició, motricitat, autonomia, conducta, socialització, joc. Com exemple podem indicar alguna àrea

• Comunicació

       -Ús de PECS per realitzar demandes/peticiones

       -Assenyalar amb el dit índex

       -Contestar si/no a preguntes tipus: ¿Quieres...?

       -Realitzar el gest de "SE ACABO"

       -Realitzar el gest de "DAME" per sol·licitar objectes.

       Els 3 darrers objectius s'inicia la seva introducció.

• Cognició 

      -Comptabilitzar d' 1 fins 7
      -Comptabilitzar assenyalant

      -Ordenar seqüències (de 2 passos) 
      -Seguir instruccions/models visuals

• Motricitat

      -Retallar cartolina per les línies rectes i diagonals.

      -Pintar sense sortir-se'n amb ajuda d'unes vores gruixudes.
      -Escriure en espais delimitats.
      -Ús adient de les tisores.

• Autonomia

      -Seguir horari visual amb pictogrames

      -Col·locar-se la jaqueta sense ajuda.

• Socialització

      -Participar en jocs senzills per torns.

      -Augmentar les interaccions dirigides cap l'adult i els seus iguals.

• Joc.

      -Augmentar el repertori d'interessos/reforçadors

• Conducta

     -Finalitzar un joc amb ajuda del temporitzadors sense mostrar conducta

      disruptiva.

     -Buidar recipient de manera adequada.

     -Tolerar les correccions per part de l'adult.

     -Esperar la instrucció de l'adult sense mostrar conducta disruptiva.

També xerrem dels reforçadors, com s'integren, es descobreixen i el paper de la família per conèixer-los. Per a Maria, entre ells són els comestibles, efectes lluminosos... li agrada tocar i xuclar objectes que representen menjar, encendre i apagar els llums de color. 

Al llarg de la sessió havia d'identificar els objectius treballats. La conclusió fou que tots no eren treballats, altres com  fer el gest SE ACABO no era manifestat amb  claredat.

Al finalitzar la sessió de taller ho comentem on destaque la seva rapidesa en la realització de les tasques presentades al horari visual. Com entre aquestes hi ha un reforçador . La seva actitud davant d'algo que no li agrada expressa GRU.. GRRR. La realització del gest DAME acompanyat de la seva pronúncia. La explicació gestual i verbal d'iniciar l'activitat d'esquerre a dreta i de dalt a baix , fet que nosaltres realitzem de forma inconscient. 

 Setmana del 18 -22 

El treball es presenta amb l'horari visual de pictogrames. S'observen les tasques, com utilitza l`índex per assenyalar, davant la dificultat de filar fil/cordó pels forats d'uns botons demana AYUDA gestual, la seva actuació davant del reforçador.  Al finalitzar l'horari té un temps per demanar allò que desitja, avui agafa de la mà a la tutora per guiar-la i indicar-ho moment que s'aprofita per recordar-li, presentar el llibre de comunicació (el seu objectiu es demanar allò que no sigui visible emprant PECS).

Setmana del 24 al 28.

Cal esmentar la realització del gest d'enfada i contenta al finalitzar una tasca. Davant una correcció en l'objectiu de pintar "UN POCO MÁS" tolera la frustració. Empra el llibre de comunicació per demanar el carrito i després d'uns instants d'estar jugant amb ell es presenta el temporitzador de sorra, per indicar, ajudar  a fer una feina amb temps.

Cal reflexionar que aquests gests, conductes observades i reflectides només indiquen que en aquell breu instant s'han produït.



TALLER DE HABILITATS SOCIALS.

Aquest taller fou la primera activitat que vaig realitzar i, a més a més el primer dia. 

Dels cinc integrants es presenta una boixa, alumna meva a l'escola de primària. Que sorpresa al veure'm!!  El compartir activitat fora de l'entorn formal i habitual!!

Per presentar-me el taller, la tutora amb l'alumna empraren una graella i una tasca. 

                    

NOMBRE	NORMAS	PROBLEMA.	JUEGO
Alumna Consuelo	Decirlas	Elección de un muñeco. Le damos nombre. Enunciamos un problema. Solucionamos el problema	Elección libre

 
Les normes són plasmades amb una  imatge.
La modulació del tono de veu està en funció
de la distància amb el subjecte amb qui
xerrem i de la situació presentada.

I els passos del nin pensant que són autoinstruccions per 
pensar, planificar abans de l'acció. A nivell d'objectiu seria
treballar l'autocontrol i reduir la impulsivitat .

Aquest taller després de dues setmanes amb la mínima assistència s'acorda amb l'opinió dels pares modificar l'horari per facilitar la presencia dels participants, tenint en compte que el grup seria més reduït. En consequència , fins aquí la meva participació en aquest taller.

Reflexionant, cal destacar que els mateixos passos  són treballats al 1r cicle de primària, inclòs amb les dues imatges. Respecte a  l'alumna, la mancança d'habilitats socials s'ha reduït molt com compartir joc amb  companys, un augment de respecte cap als altres, ser capaç d'aturar-se a pensar, reflexionar després d'un fet. Però, també mostra conductes disruptives menys greus i habituals on aconsegueix tranquil·litzar-se i acceptar-la.



TEA Y ALTRES TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT.

És fonamental conèixer el concepte de TEA, AUTISME entre altres trastorns del desenvolupamenent  per poder identificar fins arribar a intervindre. Per poder esmentar la definició, trets característics ho he fet des dels següents llibres. 

•  CARY MESIBOV Y MARIE HOWLEY, El acceso al currículo por alumnos con trastornos del espectro de autismo: uso del Programa TEACCH para favorecer la inclusión. Ed. Autismo Avila

La primera persona en hablar de autismo fue Leo Kanner, psiquiatra infantil de la Universidad Jonh Hopkins de Baltimore (EEUU). La descripción original de Kanner resaltaba 3 áreas en las que los niños tenían dificultades: aislamiento social,comunicación atípica e insistencia por la rutinas repetitivas y restringidas (pág 1-8)

• THEO PEETERS, Autismo. de la comprensión teórica a la intervenció educativa. Ed. Autismo Avila.

 Amb la cita

 Tener autismo no significa no ser humano, sino ser diferente. Significa que lo que es            normal   para otras personas no es normal para mi, y lo que es normal para mi no es normal para otras personas. En cierto modo , estoy muy mal preparado para para sobrevivir en este mundo, como si fuera un extraterrestre extraviado y sin un mapa para orientarme.

Pero mi personalidad està intacta. Mi individualidad no ha sufrido daños....

                 
                                                                                       JimSinclair,1992

Qué es el AUTISMO? Como saber si tiene autismo? Se ha de recurrir a los criterios médicos. Siguiendo el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales-IV- Texto revisado (DSM-IV-TR), desarrollado por la American Psychiatric Association (APA,1994)

La definición del trastorno de autismo, segun DSM-IV dice:

A. Un total de al menos 6 puntos de los grupos 1,2,3, incluyendo como mínimo 2 elementos del grupo1, 1 elemento del grupo 2 y 1 elemento del grupo3.

Alteración cualitativa de la interacción social, manifestada al menos por 2 de las siguientes   características: 

          a) Importante alteración de diversas conductas de relación no   verbales,  como el contacto ocular, la expresión facial, las posturas corporales y los gestos para la interacción .

         b)Incapacidad para desarrollar relaciones con iguales adecuadas al nivel de desarrollo.

       c)Ausencia de la tendencia espontánea para compartir con otras personas distintos intereses y objetos (no traer

        d)Falta de reciprocidad social o emocional.

Alteración cualitativa de la comunicación, manifestada al menos por 1 de las siguientes características.

a) Retraso en el desarrollo del lenguaje hablado, o carencia total de él (que no se intenta compensar con medios alternativos de comunicación , como gestos, mímica)

b)En personas con habla adecuada, alteración importante en la capacidad de iniciar o mantener conversaciones.

c)Uso estereotipado y repetitivo del lenguaje o uso del lenguaje idiosincrásico.

d)Falta de juegos de ficción espontáneos o variados o de juegos de imitación social adecuados al nivel de desarrollo.

Patrones de conducta o intereses restrictivos, repetitivos i estereotipados, manifestados al menos por 1 de las siguientes características.

a)Preocupación absorvente por un foco de interés restringido o estereotipado, atípica por su intensidad o contenido.

b)Seguimiento aparentemente compulsivo de rutinas o rituales específicos y no funcionales.

c)estereotipias motoras repetitivas.

d)Preocupación persistente por determinadas partes de objetos.

B.Antes de los 3 años , se produce un desarrollo alterado que se manifiesta por un retraso o un funcionamiento atípico en l menos una de las siguientes àreas: 1. Interacción social, empleo del lenguaje para el desarrollo social; 2, empleo del lenguaje para la comunicación social; 3,juego simbólico o imaginativo.

C. El trastorno no se explica mejor con la presencia del Síndrome de Rett, el Trastorno desintegrativo de la infancia o el Síndrome de Asperger.

APFEM.

APFEM, és "asociación pitiusa de familiares de personanas con enfermedad mental y de niños con autismo y otros trastornos del desarrollo"

La seva organització de forma senzilla és:

Junta directiva : president, vicepresident, secretària, tresorer, 2 vocals.

Coordinació: psicòloga

Àrea infantil: TEA, altres trastorns, voluntariat on treballen 2 psicòlegs

Àrea adults: TVA (transició a la vida adulta) Centro de dia (adults amb trastorn mental), clínica adults i col·laboracions (centre penitenciari) on treballen 2 psicòlegs i una monitora de temps lliure.

Es treballa l'àmbit no formal fonamentalment. Però, com alguns dels seus alumnes reben l'educació obligatòria També es coordinen amb els tutors o professionals de l'educació que els atenen per establir informar, orientar...

Fonamentalment és treballa  TEA, àrea on realitze les pràctiques en l'àmbit infantil. Una fitxa descriptiva de l'activitat és:

ANTECEDENTS. PRIMERS CONTACTES

Les meves companyes de feina del CEIP Sa Graduada coneixien la meva dificultat d'on poder fer les practiques de Psicopedagogia per la tarda. Una d'elles  comenta un dia de realitzar-les a APFEM, associació sobre TEA...així que allí em dirigí. Contacti amb la coordinadora Antonella explicant allò que volia i ,de seguida ens posarem en marxa. 

Abans de sortir oficialment l'acceptació de les practiques en posi en contacte amb la meva tutora Jessica Sabiote per xerrar sobre la disponibilitat  horària, treball, objectius, les ganes d'aprendre en un context no formal, desconegut pel contingut. I on acudeixen alguns alumnes de la meva escola per treballar fonamentalment les habilitats socials. Vam acordar començar les practiques, el 10 de març, tres dies per setmana, les vacances coincideixen amb les escolars i m'entrega documentació:

• diccionari bàsic SCHAFFER extret del CEIP Sant  Fernando.
• el método TEACCH de www.teach.com , programa de DENVER de intervención temprana un modelo comprensivo para infantes con autismo, resumen del libro C.Milani, Sally Rogers and Geraldine Dawson
• bibliografía sobre autismo y otros relacionados, compilación Marlene Horna Castiñeiras).

BENVINGUTS I BENVINGUDES

Aquest blog està creat amb la finalitat de comentar el pràcticum I de Psicopedagogia en l'àmbit d'intervenció sociocomunitària. Aqui mostraré les meves observacions, intervencions en la tasca, opinions, emocions, reflexions justificades sense/amb bibliografia.

Espere els vostres comentaris.