martes, 3 de junio de 2014

QUÈ HE APRÉS?, CONCLUSIÓ DE LES REFLEXIONS.


Al principi  del  meu blog vaig expressar el meu desconeixement sobre  l'associació APFEM. Actualment aquest fet és a l'inrevés,  hi ha un coneixement del seu funcionament, de la mancança de recursos econòmics existents intentant recollir sous mitjançant mercadet de llibres donats per la gent ; de la  tasca  desenvolupada pels psicòlegs que m'han oferit la seva ajuda en tot moment  mitjançant la conversa, material, compartint activitat.


L'aprenentatge ha set molt significatiu i intens en els coneixements inclòs  en algú moment dur, amb dificultat. Aquest darrer qualificatiu no ha interromput el repte d'aprendre i de superació. 

Dins d'un llistat dels aprenentatges  esmente els següents: la dificultat d'apropament al món del nin amb TEA. Que són molt diferents entre ells per exemple uns cerquen el contacte corporal emprant petons i abraçades mentre altres no  toleren cap carícia. Com empren el canal visual per aprendre per això és fonamental l'horari visual adaptat a les seves necessitats. A  més del contacte visual per establir una comunicació i interacció amb els seus iguals i adults. I el llenguatge verbal passa a un nivell inferior emprant-lo de forma natural, breu,  concís, directe, no interrogatiu és a dir, la minva  del llenguatge verbal superficial. Una alternativa comunicativa és la utilització del sistema de comunicació per intercanvi de figures, PECS, amb les seves fases.

Reflexionant sobre les sessions d'intervenció, he aprés la importància de les rutines (salutació a l'entrada, jocs, tasca, oci i acomiadament), dels espais delimitats i organització de l'horari visual, del material per fer la tasca, la presència dels reforçadors i la seva recerca. També he iniciat l'aprenentatge en alguns aspectes com la prevenció, anticipació, anàlisi funcional, estratègia davant de la conducta problemàtica i tècniques de modificació de conducta; l'economia de fitxes mitjançant l'observació; la tècnica d'imitació (aconseguir el contacte visual,la realització d'una acció, que el nin imita, la presentació del reforçador que emprava i se li ha retirat abans de la presentació de l'acció imitativa); preparar els objectius  tenint en compte l'estímul antecedent (característica de la situació que incita a l'alumne a realitzar la conducta), la conducta manifestada després de la presentació de l'estímul, ajuda per assegurar-se un aprenentatge sense errades, la conseqüència (premi que aconsegueix després de la realització de la conducta adient) i el criteri d'aconseguiment per donar l'objectiu com aprés. I també han existit dificultats en l'aprenentatge com la consecució del contacte ocular, la transició d'una activitat a l'altra, el llenguatge verbal, preveure la conducta problemàtica


Reflexionant sobre la intervenciò ideal he aprés que aquesta està a l'abast de molt poques famílies amb 5 hores diàries d'intervenció conductual a casa. L' implicació i col·laboració de la família, escola, i institucions publiques on acudeix el nin amb TEA per existir una coordinació eficaç en el seu desenvolupament. A la fi que la gent motivada sobre el tema de trastorn de l'espectre d'autisme (TEA) intenta sortejar els obstacles i continuar treballant.

 La bibliografia m'ha ajudat en l'explicació i comprensió de fets observats a les sessions, a les explicacions, comentaris  de la meva tutora, Jessica Sabiote, psicòloga. M'han creat dubtes sobre el desenvolupament de la vida diària del nin amb TEA, com aprés anar al bany, a vestir-se...


Després de tot allò assenyalat abans, la realització del Pràcticum I m'ha conduït a una reflexió sobre la meva tasca com a mestra de primària. Entre els aspectes destaque la importància d'una anàlisi funcional de les conductes problemàtiques d'alguns alumnes és fonamental saber per què ho fan,   aquestes generalment tenen una funció comunicativa com per exemple cridar l'atenció i nosaltres de vegades fem un reforçament que ajuda al manteniment de la conducta. Un segon aspecte és, el llenguatge emprat  amb  certa carrega de comunicació gestual, a més a més del verbal on l'entonació emfatitza com et sents en aquell moment puntual i transmitent la teva irritació i no s'empra el llenguatge natural que és més adient. El tercer aspecte és l'abús d'assenyalar amb el dit índex per emfatitzar un comentari, l'enuig, un objecte...Doncs és fonamental reflexionar sobre aquests trets.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA.

 La bibliografia  consultada durant la realització  del Pràcticum I ha set:

  • Carr, E. G. y otros (2007). Intervenció Comunicativa sobre los problemas   
             de comportamiento. (3ª reimpresión). Madrid: Alianza Psicología.

  • Hernández, J. M. , Martín, A. , y Ruiz, B. (2011). Déjame que te hable  
              de los niños y niñas con autismo de tu escuela. Madrid: Teleno  

              Ediciones.

  • Martos, Pérez, J. , Llorente, Comí, M. ; González, Navarro, A. , Ayuda,
                Pascual, R. & Freire, S. (2012). Los niños pequeños con autismo:
                
                soluciones pràcticas para problemas cotidianos. (5ª Ed).

  • Mesibov, G. & CHowley, M. (2010). El acceso al currículo por alumnos con
              trasornos del espectro del autismo: uso del Programa TEACCH para

              favorecer la inclusión. Ávila: Autismo Ávila.

  • Peeters, T. (2008). Autismo: De la comprensión a la intervención         
              educativa. Ávila: Autismo Ávila.


Des de la web han set consultats i consultades les pàgines següents:

  • ADEPT. Módulo I: Enseñando habilidades funcionales a mi hijo.  Des
                d'internet: 

http://media.mindinstitute.org/education/ADEPT_Spanish/Module1Menu.html

  • ADEPT. Módulo II: Estratégias de comportamiento positivo para mi hijo
        http://media.mindinstitute.org/education/ADEPT2_Spanish/Module2Menu.html

  • AETAPI. Ejemplo de protocolo para el estudio de la historia de desarrollo
              para niños con trastornos del espectro de autismo. Boletin nº 12.
           
              Agosto 2003. Desde la base de datos AETAPI en internet:


              http://aetapi.org/aetapi-on-line/

  • Frost, L. A. , M. S. , CCC/SLP , Bondy, A. S. & Ph. D. (1996) . PECS.
              El sistema de comunicación por intercambio de figuras. Manual de
             
              entrenamiento. Lima - Perú: Centro Ann Sullivan del Perú.  Desde

              internet: 
 http://grupos.emagister.com/documento/manual_metodo_pecs/1884-162032  

  • Milani Smith, C. , Rogers, S. & Dawson, G. Programa de Denver de
               intervención temprana. Un modelo comprensivo para infantes con

               autismo. Resumen del libro desde la base de datos de internet:


http://es.scribd.com/doc/156007375/Modelo-Denver
            







  • Ordre  de la consellera d'Educació i Cultura, de 29 de gener de 2009, per la qual es regula la creació i el funcionament de les unitats educatives amb currículum propi en centres ordinaris per als nivells obligatoris en centres sostinguts amb fons públics.  BOIB nº 30
  •  

 htt



lunes, 2 de junio de 2014

REFLEXIÓ TRANSVERSAL SOBRE JOSEP

Josep és un nin de 8 anys amb trastorn de l'espectre d'autisme, TEA diagnosticada als 5 anys per l'organisme USMIJ. El seu entorn familiar està format per la mare , soltera i una germana de 17 anys.  I per dificultats en l'entorn familiar, cada 2 mesos es reuneixen el representant d'USMIJ, d'Unitat de Serveis Socials de Ponent, EOEP; tutor, psicòleg del nin i psicòleg de la mare amb  el Servei de Protecció de Menors.   Rep la seva escolarització  a un centre públic, a "l'aula hueco" que comparteix amb dos nins més, un nin amb paràlisis cerebral  i el darrer amb trastorn generalitzat de desenvolupament.
 L'activitat que desenvolupa fora de l'escola a nivell terapèutic és assistir a APFEM per rebre 1 sessió d'intervenció individualitzada, 1 sessió de taller compartida amb Maria, nina amb TEA, implant coclear i no verbal setmanal i, rep 1 sessió de 2 hores a casa on es trasllada la psicòloga d'APFEM, persona que també intervé a les altres sessions.
 Els objectius  treballats amb  Josep s`han presentat a les diferents entrades sense enunciar-los  detalladament, doncs  de forma organitzada  i formulada són:
  • ÀREA DE COMUNICACIÓ EXPRESSIVA I RECEPTIVA.
-Expressar preferència responent a preguntes tancades tipus Si/NO.
-Rebutjar activitats verbalment (No, SE ACABO) i/o amb gests ( apartar la mà de l'adult, entregar l'objecte)
-Ús de la demanda MÁS per continuar amb una activitat o aconseguir major quantitat d'objectes/materials.
-Augmentar el nombre de demandes amb assenyalament més el nom de l'objecte o activitat espontanea.
-Expressar desitj de canvi de lloc dirigint-se a l'adult (verbalitzant VAMOS i allargant la mà)
-Crida d'atenció de l'adult de forma adient.
-Realitzar demandes assenyalant fotos d'un panel de petició.
-Generalitzar i mantenir les habilitats ja adquirides: assenyalar a on vol anar, respondre adequadament a preguntes tipus on, comprendre els conceptes PRIMERO i DESPRÉS, demana AYUDA i verbalitza  SE ACABO a la finalització de les tasques i com una forma de rebuig.
  • ÀREA DE CONDUCTA.
-Tolerar la negació dels propis desitgs per part de l'adult; acceptació del NO sense mostrar cap conducta problemàtica.
-Retardar les activitats que no estiguin disposades immediatament, comprendre el DESPUÉS.
-Augmentar el temps d'ESPERA adient.
-Reduir les conductes problemàtiques en les situacions de joc compartides amb la mare i la germana.
-Regular la pròpia conducta amb el recolzament d'una economia de fitxes,
  • ÀREA D'AUTONOMIA.
-Seguir de forma independent una seqüència /horari de 3 activitats d'esquerra a dreta amb fotos.
  • ÀREA COMUNICACIÓ EXPRESSIVA I RECEPTIVA.
Als moments de joc o elecció  utilitza  el panel de petició amb fotos (recolzament visual). De vegades davant una pregunta o oferiment  ens  respon  NO per comunicar que no li agrada. Altres moments ens respon SI a l'activitat que no vol fer o no li agrada quan s'ha dóna aquesta situació amb ajuda de l'adult s'aconsegueix recollir, ho entregue i verbalitze SE ACABO. Ara, si no li oferim ajuda ell comença a llançar l'objecte per mostrar el seu rebuig, doncs poden expressar que l'habilitat no està adquirida.
Utilitza la demanda de MÁS tant a APFEM com a casa i amb altres persones però, cal desenvolupar-la en més ambients.

Per assenyalar  de forma generalitzada empra  la paraula "ESTE" necessitant ajuda per anomenar el nom respectiu de l'objecte demandat. Cada vegada
utilitza més la paraula de l'objecte acompanyada d'un assenyalament cap a ell. Ara, per fer aquesta acció sense errada cal ajudar-lo almenys en el seu primer intent.

Tendeix a dirigir-se cap un lloc sense permís o mostrar-se passiu, moments que requereix la intervenció de l'adult. Altres moments verbalitza "SE ACABO" per finalitzar temps d'espera, canviar d'activitat.

 Utilitza el panel de petició amb fotos per demanar els seus objectes, activitats preferents. Encara que, no ho fa de forma espontànea.

  • ÀREA DE CONDUCTA.
Les conductes problemàtiques que presenta són generalment d'una crida d'atenció de l'adult. Necessita l'ajuda d'aquest per manifestar altres conductes alternatives més positives (apropament a l'adult, dir hola...) Altres tenen la funció de rebuig cap a la tasca que no li agrada o davant una negació a la demanda. La graella d'anàlisi de conductes problemàtiques va ser presentada en l'entrada de Josep

Mostra bona conducta davant la negació per part de l'adult en l'obtenció de desitjos  de baixa preferència o haver-lo fet esperar darrera la indicació d'ESPERA. Si les peticions eren d'alta preferència si que mostra conducta disruptiva com la realització de pessigolles.

L'objectiu  de  temps d'ESPERA respon de forma adient quan la terapeuta ho expressa  i es produeix durant un temps breu. Si aquest temps és llarg necessita la supervisió de l'adult.
  • ÀREA D'AUTONOMIA.
Josep continua necessitant ajuda per finalitzar  l'horari visual o seqüència d'activitats de forma autònoma. De vegades s'oblida de visualitzar l'activitat corresponent o no  realitza  la darrera perquè pensa que ja ho ha fet.
Respecte la sessió amb AVA, la gossa, ha evolucionant des d'un primer dia on respongué amb agressivitat cap a AVA fins mostrar gaudiment, carícies, contacte...
  • LES PROPOSTES ORIENTATIVES
Les propostes tenen la finalitat d'aconseguir una constància en el procediment de canvi  de les conductes disruptives.
Si hi ha intent d'agressió o es produeix la pauta a seguir és no donar-li atenció durant uns 5sgs, tornar a prestar-li l'atenció i iniciar l'activitat amb normalitat (sempre que no hagi manifestat altra conducta al llarg dels 5sgs). Altre aspecte a tenir en compte que si està jugant amb algú objecte, aquest darrer se li ha de traure el temps que no té atenció.
Cal fomentar l'ús de NO per mostrar el seu rebuig com alternativa a llançar els objectes o tasques a terra. Davant d'aquesta conducta i després que Josep ens pregue un altre objecte, li oferim una joguina diferent a la demanda i l'ajudem dient No per aconseguir la repetició de la negació. A continuació retirem l'objecte rebutjat  mentre li facilitem aquell que vol. Així, intentem aconseguir  que darrera el NO ens indica que allò no era el què desitjava. Altra opció recomanada és la presentació d'una joguina per què expresse verbalment la seva negació.
Als moments que indica assenyalant l'objecte que vol més la paraula "ESE" i no torna a demanar emprant el nom de l'objecte, l'ajudem dient com s'anomena allò de forma simple "CAMIÓN". Una vegada millore aquest fet l'ensenyarem a demanar dient "QUIERO més EL NOMBRE".
Respecte l'abús de demanda "AYUDA" que manifesta sempre que ho sapi fer cal assenyalar-li que ho intente tot sol. Si després d'uns segons observem que no ho fa i torna a demanar  "AYUDA" , l'ajudem.
El contacte ocular i to de veu ha de ser adient per poder validar la resposta, demanda. Si cal, podem repetir la resposta-demanda com un model a seguir.
Hem de  fomentar la comunicació espontània, és a dir, que ell faci l'iniciació de  la interacció social.

REFLEXIÓ TRANSVERSAL SOBRE MARIA.

Maria, és una nina de 1o anys amb TEA (diagnosticada per l'entitat USMIJ, Unitat de Salud Mental Infantil i Juvenil)  i amb  implant coclear. El seu  àmbit familiar format per la mare, mestressa de casa , el pare, tècnic i un germà petit  que té any i mig d'edat.  Escolaritzada en un centre públic acudint a  l'aula hueco (unitat educativa específica en centre ordinari) atesa en tot moment per la PET i una interprete del llenguatge de signes. Aquesta aula la comparteix  amb una nina amb TEA amb major grau d'afectació que ella. Surt de l'aula hueco per fer EF amb el seu grup de referència i altra activitat que és considere adient.

 
Les activitats que desenvolupa fora del centre d'escolarització  a nivell terapèutic són:
·     Psicomotricitat: un dia a la setmana. Amb el grup ESPURNA, que prepara activitats esportives per a nins discapacitats. 
·   Estimulació sensorial: un dia a la setmana. Acudeix a la Plataforma Sociosanitaria per treballar amb la psicòloga emprant el mètode PADOVAN, consisteix que la nina passe per les diferents fases sensorio-motrius.
·    APFEM:  1 sessió d'intervenció terapèutica i, 1 sessió de taller amb Josep per setmana.

Els objectius planificats, observats, treballats,  i avaluats segons la  seva evolució són classificats en funció de les àrees  han set presentats en l'entrada Maria, mes de març en la setmana del 10 al 15. Reflexionant sobre aquests poden expressar-ho per àrees.

  • · ÀREA  COMUNICATIVA.

Ha après el signe gestual "AYUDA"  emprant-lo a diferents situacions i persones encara que, mostra un abús d'aquest gest . Doncs, s'insisteix que primer ho intente  sense ajuda.


Té dificultat per assenyalar allò que emprant el dit índex, encara necessita les instruccions del terapeuta, i l'ajuda física per fer-ho. Aquest fet queda reflectit

a l'entrada Maria, mes d'abril a la setmana 31de marc-6 d'abril.


És capaç de respondre afirmativament a algunes preguntes però, respecte la negació no fa el gest corresponent.

Aprèn molt ràpid la demanda de peticions mitjançant els PECS (sistema de comunicació

Empra el llibre de comunicació per demanar allò que necessita o desitja. De vegades, et presenta el llibre si no aconsegueix traure el tira-frase. Es necessita augmentar el nombre d'ítems i ampliar-ho en altres àmbits abans de passar a la següent fase, actualment es troba en la fase IV, protocol d'entrenament.
· ÀREA DE SOCIALITZACIÓ.

Com manté poca tolerància a l'espera s'intenta disminuir la seva impulsivitat en els  jocs curts  augmentat cada vegada més l'interval del temps. Per exemple, quan recull les joguines del menjar és pot col·laborar amb l'establiment de torns, ara recull Maria, espera Maria mentre recull Xelo, ara recull ella.
Com s'anomena en l'entrada Maia, mes de maig ha iniciat una breu interacció social amb el seu company de taller, Josep.

·   ÀREA DE COGNICIÓ.

Respecte el comptar assenyalant ho fa de forma visual o seguint un model inclòs de vegades amb ajuda per no cometre errades i reduir així la seva impulsivitat de fer-ho depresa o ressegueix amb el dit índex sobre els dibuixos que simbolitzen el número. Ara manifesta una gran habilitat amb l'aprenentatge per completar i reproduir els models presentats.


·  ÀREA DE JOCS.

Els seus jocs són l'ordinador on visualitza la sèrie de Heidi doncs, s'augmentat
el nombre de sèries a 2 més amb la finalitat de veure`ls per aconseguir
uns minuts  del visionat de Heidi; les joguines d'aliments i el "carrito". Actualment ha augmentat a un altre joc "la peonza" com s'ha indicat a l'entrada
Maia, mes de maig


·  ÀREA DE MOTRICITAT.


En les tasques manipulatives de motricitat fina (acolorir, repassar,retallar) i motricitat  en general manifesta una millora de qualitat respecte la seva impulsivitat en la realització  d'aquestes activitats.

·    ÀREA DE CONDUCTA.


l'ús de temporitzador ha afavorit augmentar la tolerància de frustració en la finalització de  les seves tasques predilectes.

Empra l'horari visual en la realització de les tasques de forma independent. Les característiques i finalitats d'aquest tipus d'horari s'especifiquen a l'entrada horari visual per a un nin amb autisme específicament a l'apartat de característiques fonamentals i a l'horari amb pictogrames.

A l'objectiu de buidar recipient ho fa tenint més cura, damunt la taula i d'un en un. A més a més, presenta poca mostra de conductes problemàtiques davant d'un breu temps d'espera a la fi de corregir-li una errada, d'incitar-la a que  em demane un objecte... . Aquest temps d'espera s'augmentarà  fins una completa adquisició de l'objectiu.

·  ÀREA D'AUTONOMIA.


Maria  és capaç de seguir quasi de forma espontània un horari amb 7 tasques presentades amb pictogrames.

De vegades es distrau observant, dirigint-se cap algun objecte de la sala però, se li redirigeix amb un toc físic i continua fent la feina fins la seva finalització.





Per  concluir les referències sobre Maria podem expressar que és una nina que aprèn depressa emprant el canal visual de forma més destacada, aquest canal substitueix a la resta;  mostra autonomia en el desenvolupament de les tasques presentades a l'horari i per manifestar el seu rebuig de vegades empra uns sonors  grunyits . S'aconsella que davant l'abús de la petició d'AYUDA reforçar-li que ho intente tota sola, esperar  i després si cal, ajudar-li i, emprar el temporitzador per aconseguir augmentar el temps d'espera i la tolerància a la frustració.I continuar en l'afiançament i augment dels objectius inicials.


 















viernes, 30 de mayo de 2014

JOSEP. MES DE MAIG

Al llarg del mes de maig, he continuat realitzant les intervencions amb Josep, un nin amb TEA. De vegades, ha mostrat una mica més de interacció amb l'adult durant el temps de joc abans de fer la tasca o després,  per exemple demanant AJUDA, dient "MÁS" en el joc de la peonza i el monopatí. També imitant amb alguna joguina de menjar o aliment.  Ha augmentat la diversitat  de joc, és a dir, empra algun  objecte més. Inclòs de vegada per incitar-lo a canviar de joguina li propose comptar fins a 10 i "SE ACABO", cantar una cançó, ""un elefante se balanceaba... amb això sembla que ho accepta.

Ens ha mostrat algunes conductes disruptives, entre altres comenté  per dir SI quan volia dir NO, doncs, davant d'aquesta acció s'ha resolt donant-li opció a que expresse verbalment "SE ACABO", realitzant-ho durant un temps breu per mostrar-li altra proposta on apareix l'objecte que realment desitjava. Altra conducta disruptiva manifestada és la negació de no voler fer la tasca per la dificultat que suposa la seva execució. Per tant, hem d'aconseguir que demane "AYUDA"  ( El llibre Intervención comunicativa sobre los problemas de comportamiento. G.CARR, Edward y otros. Ed. Alianza Psicología és molt interessant en l'anàlisi de les conductes disruptives )

En altres moments s'ha presentat el panel de comunicació amb fotos  d'objectes i de reforçadors per afavorir l'elecció d'allò que vol fer, per fomentar la interacció social,  augmentar el contacte ocular. També, per  treballar l'elecció o tria de fotos el que fem és que assenyali amb el dit index i, com habitualment diu "ESE"  es respon dient  el nom de l'objecte  que Josep  repeteix. 

Respecte a la comunicaciò verbal,empre el reforç positiu" QUE BIEN LO HACES",   "QUE BIEN ESPERAS" amb un llenguatge natural, positiu. A més a més davant les seves demandes, respostes amb veu molt fluixa , esperem  que ho pronuncie amb un to més elevat inclòs preguntem "¿Qué quieres....?

Referent a les sessions de teràpia assistida amb la gossa, Ava, Josep ha mostrat un augment de la  interacció de contacte emprant carícies , col·locant-se damunt d'ella per tocar-la, oferint-li menjar, deixar-se xuclar...

Finalment, cal esmentar que Josep ha reduït les seves sessions d'intervenció al centre d'associació ja que per motius justificats les rep al seu domicili .


MARIA. MES DE MAIG.

Durant el mes de maig he continuat intervenint  en les sessions de Maria, nina amb TEA. Hem treballat mitjançant  un horari de pictogrames visuals de forma molt autònoma on s'intercala cada tasca amb un objetiu específic amb reforçadors del seu agrado. De vegades mostra baixa tolerància a la correció puntual en la tasca, aquesta és manifesta amb grunyits.  Amb el reforçador de fer "pompes" , bombolles de sabó manifesta un major contacte ocular i una clara emoció d'alegria.

Maria aprèn ràpidament la dinàmica d'utilització del seu llibre de comunicació per a la recerca i demanda d'allò que no té  presencialment al seu abast i necessita per treballar o vol per jugar.

En el taller que comparteix amb un nin amb TEA ha iniciat la interacció social amb ell. Aquesta interacció entre iguals es va manifestar en el moment en què Maria jugava i estava ubicada dins de la joguina "peonza".  Aleshores, es quan Josep s'apropà amb la intenció de ficar-se dintre també. Com a resultat els  dos es reubicaren, van somriure i s'abraçaren.

La mare de Maria assistí a una sessió d'intervenció amb la seva filla amb la finalitat de veure què i com   treballa, explicar-li el funcionament del llibre de comunicació elaborat per a la seva utilització a casa. També del temporitzador, que ells ja l'empren a casa.

Amb la mestra de Maria ens van reunir una sessió a APFEM  per continuar la coordinació i la col·laboració per conèixer com aprèn, què, quins objectius es treballen, les dificultats presentades,  a la fi un intercanvi d'informació. Inclòs comprovar que  en els dos àmbits existeixen pautes semblants com mostrar una pauta on ella escriure el seu non, aquesta cada vegada a de tenir menys grandària, utilització de PECS, la generaltzació de signes , el treball de motricitat com retallar, resseguir, l'acceptació davant del no, l'ús del temporitzador KINDS TIMER... També ens aporta informació respecte com dibuixa la figura humana, el domini de l'us de la tablet emprant jocs i amb diferents llengües.






martes, 27 de mayo de 2014

LLIBRE DE COMUNICACIÓ

El llibre de comunicació de Maria s'ha elaborat des de la recerca de pictogrames tenint en compte els propis reforçdors (menjar, patatilles, tablet...), de la necessitat (tissores,llapis..) Una vegada descarregades les imatges dels pictogrames, s'introduix la paraula que defineix el concepte. S'imprimeix i es plastifica. Una vegada plastificats al darrera col·loquem un petit tros de velcro que serveix per aferrar-ho a la tira de velcro que conté cada pàgina del llibre. També posem una tira de velcro de dalt a baix en la part de darrera de la contraportada. Aquí na Maria col·loca el tira-frase, que és de velcro,on posa el picto "QUIERO" més el picto de l'objecte que demana o desitja. Una vegada col·loca els dos pictos, trau el tira-frase, cerca a l'adult, crida la seva atenció i asse- nyala les figures.
 
 
       

domingo, 25 de mayo de 2014

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Les passes a seguir en una intervenció
1. Recollida  de la demanda per via telefònica.
2. Primera entrevista i valoració.
3. Derivació al professional adient.
4. Entrevista, realització de la historia clínica.
5. Sessions de valoració amb el nin,
6. Elaboració i disseny de la proposta d'intervenció.
7. Tornada a la família del pla d'intervenció
8. Implementació de la intervenció.
9. Realització d'informes trimestrals i comunicació amb altres professionals.

1. Recollida  de la demanda per via telefònica.

 Els tutors es posen en contacte telefònic amb l'associació després d'un diagnòstic elaborat per USMIJ, EOEP,  a la fi de concertar una cita amb ANTONELLA, coordinadora (psicòloga).
2. Primera entrevista i valoració.

 Al llarg de l'entrevista amb la coordinadora, psicòloga es recull i s'emplena la   fitxa de dades (feu clic a l'enllaç) del pacient de forma general i s'entrega el full d'inscripció de soci.

Al finalitzar s'indica quin psicòleg va a entrevistar-los  per dissenyar i realitzar la intervenció.


 3. Derivació al professional adient.

Aquest  professional variarà en funció de l'edat i cas a tractar, es a dir, si és tracta d'un cas trastorn de l'espectre d'autisme serà derivat a la psicòloga Jessica Sabiote (la meva tutora) , adult amb TGD, amb autisme amb alt funcionament i altres trastorns del desenvolupament serà derivat a Victor  Navarro ; i la resta serà tractat per Antonella
4. Entrevista, realització de la història clínica.

La coordinadora informa a la psicòloga, Jessica (la meva tutora) tota la informació recollida  durant la 1r entrevista, la fitxa de dades, el diagnòstic presentat per poder planificar l'entrevista amb els tutors.
El referent en la planificació de l'entrevista és "ejemplo de protocolo para el estudio de la historia de desarrollo para niños con trastornos del espectro de autismo, traducido por Rubén Palomo , psicólogo, del equipo IRIDIA"  és el protocol proposat que ha realitzat el Pla Nacional per a nins amb Autisme (LeCouteur et al.,2002, clicar en  http:// www.nas,org.uk/profess/niasa.html )

Altres aspectes a tractar són el tipus d'escolarització  (centre, aula, tutor...) les activitats que realitza com tallers, jocs, amics...  I de la família cal saber les necessitats, preocupacions,recursos, metes...

Durant la realització de l'entrevista,  el nin es atès per l'altre psicòleg on observa la seva actuació  en les activitats , jocs.. presentats.
 5. Sessions de valoració amb el nin.
La finalitat  de les sessions de valoració  tracten de conèixer les habilitats, necessitats, dèficits  per poder establir les pautes i el nivell curricular a treballar  a partir del Model de DENVER d'intervenció temprana, un model comprensiu per infants amb autisme.

 6. Elaboració i disseny de la proposta d'intervenció

Al llarg de les 3- 4 sessions d'observació s'obté un recull de les habilitats , dèficits, necessitats, conductes  i una avaluació de les àrees de desenvolupament del pacient per poder realitzar l'elaboració de la proposta d'intervenció.
 
Respecte el nivell curricular concretament,  tenim en compte el model DENVER  amb els 4 nivells de desenvolupament que cobreixen la comunicació receptiva,la comunicació expressiva, interacció social, habilitats d'imitació, habilitats cognitives, habilitats de joc, habilitats motrius fina i grossa, conducta independent i atenció  conjunta. L'habilitat és considera lograda quan s'executa de forma espontanea en diferents ambients (sessions, casa, escola..)

També a nivell curricular s'empra l'escala de  desenvolupament BATLLE, obtinguda des de "Inventario de desarrollo BATELLE. Ed. TEA  sabent que no és un instrument específic per a nins amb TEA però, és útil perquè tracta les diferents àrees cognitives
Altre aspecte a dissenyar són les sessions individuals, l'horari, freqüència, durada a assistir en APFEM per a treballar amb la psicòloga, sobre la conveniència de participar en algun taller.
7. Tornada a la familia del pla d'intervenció.

La família són el centre de l'intervenc ió doncs s'han d'involucrar al llarg del seu desenvolupament. A la fi, són col·laboradors de tot el procés.

El pla d'intervenció es presenta a la família per obtindre la seva acceptació, comprensió i col·laboració.

A més de presentar el pla, se'ls comunica que a les sessions és treballa des de l'afecte, com es desarrotlla, que s'observa i s'avalua.

A la família s'oferta una formació i assessorament en habilitats i el maneig/enfrontament davant les dificultats; assistir a 1 sessió individualitzada de cada 3 sessions. Se'ls informa de la importància de comunicar qualsevol fet relacionat amb el nin (si dorm bé, si vol o no venir, actitud...) per aconseguir una millora en el procés. També s'entrega una guia tècnica per a pares

GUIA TÉCNICA PARA PADRES

8. Implementació de la intervenció.

La intervenció dins la sessió  individualitzada amb la psicòloga té una estructura definida seguint el model DENVER. Presenta una durada de 60 minuts amb unes rutines.

S'inicia amb una salutació per fer la transició a l'espai de teràpia. Les activitats dins de la sessió són alternades entre actives i tranquil·les, passant de l'àrea de joc a la taula de treball o a l'enrevès. La transició entre cada espai i activitat depèn de la necessitat del nin i, es realitza de manera organitzada. La rutina d'una activitat té una duració de 2-5 minuts  on cal crear oportunitat de comunicació entre terapeuta-nin. Les rutines sensorio-socials  tracten de compartir afecte  entre l'adult i el nin, i augmentar la motivació social mitjançant una interacció positiva. Es finalitza amb una salutació d'acomiadament.

El llenguatge de comunicació durant l'intervenciò dóna prioritat a les estratègies naturals. En la comunicació no verbal es desenvolupa amb gests naturals i convencionals a emprar en diverses situacions (s'aprèn primer, per  amb imitació i després de forma espontània), amb el Sistema de Comunicació d'intercanvi d'imatges (PECS). I en la comunicació verbal emfatitzant les vocalitzacions intencionals.
9.Realització d'informes trimestrals i comunicació amb altres professionals.

Els informes trimestres són una avaluació escrita de l'evolució del nin respecte els objectius programats, activitats realitzades, conductes observades. Aquest son entregats i comentats als pares, als tutors de l'escola i altres organismes professionals implicats.

A partir d'aquest informe es modifiquen les properes intervencions per aconseguir una millora i continuar endavant de forma positiva.

A més a més  es donen pautes per continuar treballant de forma coordinada i si cal realitzen alguna sessió conjunta o entrevista.

domingo, 18 de mayo de 2014

TERÀPIA AMB ANIMALS

 MARTA MEGINO MUÑOZ   ha compaginat els seus  passatemps: treball social , l'amor i ensinistrament  als animals  per a oferir intervenció assistida amb AVA, una gossa labrador retriever.També ha creat ALIADOGS  per oferir teràpia, activitats, educació, assistència amb animals i així, aconseguir una millora en la qualitat de vida de la persona. Actualment és col·laboradora i voluntària  de l'associacio APFEM on intervè en una sessió d'intervenció terapèutica setmanal individualitzada amb dos nins TEA.

Quan  xerràvem   Marta i jo em deia que, en la realització  d'una teràpia  amb animals calia haver-hi les  condicions  de comptar amb la presència d'un terapeuta, en aquest cas ( psicòloga i practicant de psicopedagogia) que acompanyen en tot moment al nin que rep la teràpia i l'animal AVA ( gossa co-terapeuta) atesa per ella. A més amb uns objectius i una durada mínima de tres mesos per observar les millores produïdes.


Actualment el treball de teràpia assistida amb AVA dins la sessió d'intervenció té com a punt de partida la reunió de coordinació entre la terapeuta (la meva tutora de pràctiques) i Marta per conèixer els objectius, característiques, problemàtica del nin TEA en concret. A continuació es trasllada aquesta informació a l'equip d'intervenció indirecta on es planifiquen unes activitats, per exemple

NOM DE L'ACTIVITAT
    DAME LA PELOTA
OBJECTIUS  TERAPÈUTICS
- Dame.
Demana la pilota. La  porta AVA (la gossa) amb la boca i es col·locada dins una cistella
SUPORT I MATERIAL
-Pilota lluminosa
-Cistella
DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT
Josep llança la pilota amb o sense ajuda a la gossa. Aquesta la recull i li la dóna  a l'ordre de DAME. La terapeuta assenyala  a la  tècnica      quan es vàlida  la resposta del boix per a  recollir i tornar la pilota.
La gossa entrega la pilota en el moment que Josep mostra la seva mà oberta amb el palmell cap amunt just dalt de la cistella sostinguda per la tècnica.
A continuació AVA torna al seu lloc d'espera fins repetir l'acció.                                                                    
OBSERVACIONS
Tovalloles per fer net la pilota després de cada tirada
ALTRES IDEES



NOM DE L'ACTIVITAT

PESSIGOLLES

OBJECTIUS  TERAPÈUTICS

-ven

SUPORT I MATERIAL

-Matalasset

-Premis a AVA

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

El nin està assegut o tombat al matalasset.  El tècnic  col·loca menjar davalls dels peus, damunt dels palmells de les mans, davall del jersei . AVA ha de cercar-lo movent al nin i fent-li pessigolles.

OBSERVACIONS

Cercar llocs on amagar el menjar que accepte el nin.

ALTRES IDEES


Reflexionant  sobre les vivències pròpies i observades amb els dos nins TEA indique que, teràpia assistida amb AVA  ajuda presentant un altre tipus de motivació, en l'àrea de socialització ( contacte persona-animal), en els jocs. Sense deixar de treballar els objectius de les sessions individualitzades d'intervenció

Per saber més coses sobre ALIADOGS, teràpia assistida amb animals podeu trobar més informació en:
  • www.aliadogs.es  (en construcció)
  • Article "una teràpia amb quatre potes" al Diario de Ibiza con fecha del 23 d'abril 2014 en la secció Mola
  •  entrevista a Marta MeginoMuñoz i Jessica Sabiotes a Radio Exit, el dia 12 de maig de 2014
  • APFEM