QUÈ HE APRÉS?, CONCLUSIÓ DE LES REFLEXIONS.

Al principi  del  meu blog vaig expressar el meu desconeixement sobre  l'associació APFEM. Actualment aquest fet és a l'inrevés,  hi ha un coneixement del seu funcionament, de la mancança de recursos econòmics existents intentant recollir sous mitjançant mercadet de llibres donats per la gent ; de la  tasca  desenvolupada pels psicòlegs que m'han oferit la seva ajuda en tot moment  mitjançant la conversa, material, compartint activitat.

L'aprenentatge ha set molt significatiu i intens en els coneixements inclòs  en algú moment dur, amb dificultat. Aquest darrer qualificatiu no ha interromput el repte d'aprendre i de superació. 

Dins d'un llistat dels aprenentatges  esmente els següents: la dificultat d'apropament al món del nin amb TEA. Que són molt diferents entre ells per exemple uns cerquen el contacte corporal emprant petons i abraçades mentre altres no  toleren cap carícia. Com empren el canal visual per aprendre per això és fonamental l'horari visual adaptat a les seves necessitats. A  més del contacte visual per establir una comunicació i interacció amb els seus iguals i adults. I el llenguatge verbal passa a un nivell inferior emprant-lo de forma natural, breu,  concís, directe, no interrogatiu és a dir, la minva  del llenguatge verbal superficial. Una alternativa comunicativa és la utilització del sistema de comunicació per intercanvi de figures, PECS, amb les seves fases.

Reflexionant sobre les sessions d'intervenció, he aprés la importància de les rutines (salutació a l'entrada, jocs, tasca, oci i acomiadament), dels espais delimitats i organització de l'horari visual, del material per fer la tasca, la presència dels reforçadors i la seva recerca. També he iniciat l'aprenentatge en alguns aspectes com la prevenció, anticipació, anàlisi funcional, estratègia davant de la conducta problemàtica i tècniques de modificació de conducta; l'economia de fitxes mitjançant l'observació; la tècnica d'imitació (aconseguir el contacte visual,la realització d'una acció, que el nin imita, la presentació del reforçador que emprava i se li ha retirat abans de la presentació de l'acció imitativa); preparar els objectius  tenint en compte l'estímul antecedent (característica de la situació que incita a l'alumne a realitzar la conducta), la conducta manifestada després de la presentació de l'estímul, ajuda per assegurar-se un aprenentatge sense errades, la conseqüència (premi que aconsegueix després de la realització de la conducta adient) i el criteri d'aconseguiment per donar l'objectiu com aprés. I també han existit dificultats en l'aprenentatge com la consecució del contacte ocular, la transició d'una activitat a l'altra, el llenguatge verbal, preveure la conducta problemàtica


Reflexionant sobre la intervenciò ideal he aprés que aquesta està a l'abast de molt poques famílies amb 5 hores diàries d'intervenció conductual a casa. L' implicació i col·laboració de la família, escola, i institucions publiques on acudeix el nin amb TEA per existir una coordinació eficaç en el seu desenvolupament. A la fi que la gent motivada sobre el tema de trastorn de l'espectre d'autisme (TEA) intenta sortejar els obstacles i continuar treballant.

 La bibliografia m'ha ajudat en l'explicació i comprensió de fets observats a les sessions, a les explicacions, comentaris  de la meva tutora, Jessica Sabiote, psicòloga. M'han creat dubtes sobre el desenvolupament de la vida diària del nin amb TEA, com aprés anar al bany, a vestir-se...

Després de tot allò assenyalat abans, la realització del Pràcticum I m'ha conduït a una reflexió sobre la meva tasca com a mestra de primària. Entre els aspectes destaque la importància d'una anàlisi funcional de les conductes problemàtiques d'alguns alumnes és fonamental saber per què ho fan,   aquestes generalment tenen una funció comunicativa com per exemple cridar l'atenció i nosaltres de vegades fem un reforçament que ajuda al manteniment de la conducta. Un segon aspecte és, el llenguatge emprat  amb  certa carrega de comunicació gestual, a més a més del verbal on l'entonació emfatitza com et sents en aquell moment puntual i transmitent la teva irritació i no s'empra el llenguatge natural que és més adient. El tercer aspecte és l'abús d'assenyalar amb el dit índex per emfatitzar un comentari, l'enuig, un objecte...Doncs és fonamental reflexionar sobre aquests trets.