REFLEXIÓ TRANSVERSAL SOBRE JOSEP

Josep és un nin de 8 anys amb trastorn de l'espectre d'autisme, TEA diagnosticada als 5 anys per l'organisme USMIJ. El seu entorn familiar està format per la mare , soltera i una germana de 17 anys.  I per dificultats en l'entorn familiar, cada 2 mesos es reuneixen el representant d'USMIJ, d'Unitat de Serveis Socials de Ponent, EOEP; tutor, psicòleg del nin i psicòleg de la mare amb  el Servei de Protecció de Menors.   Rep la seva escolarització  a un centre públic, a "l'aula hueco" que comparteix amb dos nins més, un nin amb paràlisis cerebral  i el darrer amb trastorn generalitzat de desenvolupament.

 L'activitat que desenvolupa fora de l'escola a nivell terapèutic és assistir a APFEM per rebre 1 sessió d'intervenció individualitzada, 1 sessió de taller compartida amb Maria, nina amb TEA, implant coclear i no verbal setmanal i, rep 1 sessió de 2 hores a casa on es trasllada la psicòloga d'APFEM, persona que també intervé a les altres sessions.

 Els objectius  treballats amb  Josep s`han presentat a les diferents entrades sense enunciar-los  detalladament, doncs  de forma organitzada  i formulada són:

• ÀREA DE COMUNICACIÓ EXPRESSIVA I RECEPTIVA.

-Expressar preferència responent a preguntes tancades tipus Si/NO.

-Rebutjar activitats verbalment (No, SE ACABO) i/o amb gests ( apartar la mà de l'adult, entregar l'objecte)

-Ús de la demanda MÁS per continuar amb una activitat o aconseguir major quantitat d'objectes/materials.

-Augmentar el nombre de demandes amb assenyalament més el nom de l'objecte o activitat espontanea.

-Expressar desitj de canvi de lloc dirigint-se a l'adult (verbalitzant VAMOS i allargant la mà)

-Crida d'atenció de l'adult de forma adient.

-Realitzar demandes assenyalant fotos d'un panel de petició.

-Generalitzar i mantenir les habilitats ja adquirides: assenyalar a on vol anar, respondre adequadament a preguntes tipus on, comprendre els conceptes PRIMERO i DESPRÉS, demana AYUDA i verbalitza  SE ACABO a la finalització de les tasques i com una forma de rebuig.

• ÀREA DE CONDUCTA.

-Tolerar la negació dels propis desitgs per part de l'adult; acceptació del NO sense mostrar cap conducta problemàtica.

-Retardar les activitats que no estiguin disposades immediatament, comprendre el DESPUÉS.

-Augmentar el temps d'ESPERA adient.

-Reduir les conductes problemàtiques en les situacions de joc compartides amb la mare i la germana.

-Regular la pròpia conducta amb el recolzament d'una economia de fitxes,

• ÀREA D'AUTONOMIA.

-Seguir de forma independent una seqüència /horari de 3 activitats d'esquerra a dreta amb fotos.

• ÀREA COMUNICACIÓ EXPRESSIVA I RECEPTIVA.

Als moments de joc o elecció  utilitza  el panel de petició amb fotos (recolzament visual). De vegades davant una pregunta o oferiment  ens  respon  NO per comunicar que no li agrada. Altres moments ens respon SI a l'activitat que no vol fer o no li agrada quan s'ha dóna aquesta situació amb ajuda de l'adult s'aconsegueix recollir, ho entregue i verbalitze SE ACABO. Ara, si no li oferim ajuda ell comença a llançar l'objecte per mostrar el seu rebuig, doncs poden expressar que l'habilitat no està adquirida.

Utilitza la demanda de MÁS tant a APFEM com a casa i amb altres persones però, cal desenvolupar-la en més ambients.

Per assenyalar  de forma generalitzada empra  la paraula "ESTE" necessitant ajuda per anomenar el nom respectiu de l'objecte demandat. Cada vegada
utilitza més la paraula de l'objecte acompanyada d'un assenyalament cap a ell. Ara, per fer aquesta acció sense errada cal ajudar-lo almenys en el seu primer intent.

Tendeix a dirigir-se cap un lloc sense permís o mostrar-se passiu, moments que requereix la intervenció de l'adult. Altres moments verbalitza "SE ACABO" per finalitzar temps d'espera, canviar d'activitat.

 Utilitza el panel de petició amb fotos per demanar els seus objectes, activitats preferents. Encara que, no ho fa de forma espontànea.

• ÀREA DE CONDUCTA.

Les conductes problemàtiques que presenta són generalment d'una crida d'atenció de l'adult. Necessita l'ajuda d'aquest per manifestar altres conductes alternatives més positives (apropament a l'adult, dir hola...) Altres tenen la funció de rebuig cap a la tasca que no li agrada o davant una negació a la demanda. La graella d'anàlisi de conductes problemàtiques va ser presentada en l'entrada de Josep

Mostra bona conducta davant la negació per part de l'adult en l'obtenció de desitjos  de baixa preferència o haver-lo fet esperar darrera la indicació d'ESPERA. Si les peticions eren d'alta preferència si que mostra conducta disruptiva com la realització de pessigolles.

L'objectiu  de  temps d'ESPERA respon de forma adient quan la terapeuta ho expressa  i es produeix durant un temps breu. Si aquest temps és llarg necessita la supervisió de l'adult.

• ÀREA D'AUTONOMIA.

Josep continua necessitant ajuda per finalitzar  l'horari visual o seqüència d'activitats de forma autònoma. De vegades s'oblida de visualitzar l'activitat corresponent o no  realitza  la darrera perquè pensa que ja ho ha fet.

Respecte la sessió amb AVA, la gossa, ha evolucionant des d'un primer dia on respongué amb agressivitat cap a AVA fins mostrar gaudiment, carícies, contacte...

• LES PROPOSTES ORIENTATIVES

Les propostes tenen la finalitat d'aconseguir una constància en el procediment de canvi  de les conductes disruptives.

Si hi ha intent d'agressió o es produeix la pauta a seguir és no donar-li atenció durant uns 5sgs, tornar a prestar-li l'atenció i iniciar l'activitat amb normalitat (sempre que no hagi manifestat altra conducta al llarg dels 5sgs). Altre aspecte a tenir en compte que si està jugant amb algú objecte, aquest darrer se li ha de traure el temps que no té atenció.

Cal fomentar l'ús de NO per mostrar el seu rebuig com alternativa a llançar els objectes o tasques a terra. Davant d'aquesta conducta i després que Josep ens pregue un altre objecte, li oferim una joguina diferent a la demanda i l'ajudem dient No per aconseguir la repetició de la negació. A continuació retirem l'objecte rebutjat  mentre li facilitem aquell que vol. Així, intentem aconseguir  que darrera el NO ens indica que allò no era el què desitjava. Altra opció recomanada és la presentació d'una joguina per què expresse verbalment la seva negació.

Als moments que indica assenyalant l'objecte que vol més la paraula "ESE" i no torna a demanar emprant el nom de l'objecte, l'ajudem dient com s'anomena allò de forma simple "CAMIÓN". Una vegada millore aquest fet l'ensenyarem a demanar dient "QUIERO més EL NOMBRE".

Respecte l'abús de demanda "AYUDA" que manifesta sempre que ho sapi fer cal assenyalar-li que ho intente tot sol. Si després d'uns segons observem que no ho fa i torna a demanar  "AYUDA" , l'ajudem.

El contacte ocular i to de veu ha de ser adient per poder validar la resposta, demanda. Si cal, podem repetir la resposta-demanda com un model a seguir.

Hem de  fomentar la comunicació espontània, és a dir, que ell faci l'iniciació de  la interacció social.