REFLEXIÓ TRANSVERSAL SOBRE MARIA.

Maria, és una nina de 1o anys amb TEA (diagnosticada per l'entitat USMIJ, Unitat de Salud Mental Infantil i Juvenil)  i amb  implant coclear. El seu  àmbit familiar format per la mare, mestressa de casa , el pare, tècnic i un germà petit  que té any i mig d'edat.  Escolaritzada en un centre públic acudint a  l'aula hueco (unitat educativa específica en centre ordinari) atesa en tot moment per la PET i una interprete del llenguatge de signes. Aquesta aula la comparteix  amb una nina amb TEA amb major grau d'afectació que ella. Surt de l'aula hueco per fer EF amb el seu grup de referència i altra activitat que és considere adient.

 

Les activitats que desenvolupa fora del centre d'escolarització  a nivell terapèutic són:

·     Psicomotricitat: un dia a la setmana. Amb el grup ESPURNA, que prepara activitats esportives per a nins discapacitats. 

·   Estimulació sensorial: un dia a la setmana. Acudeix a la Plataforma Sociosanitaria per treballar amb la psicòloga emprant el mètode PADOVAN, consisteix que la nina passe per les diferents fases sensorio-motrius.

·    APFEM:  1 sessió d'intervenció terapèutica i, 1 sessió de taller amb Josep per setmana.

Els objectius planificats, observats, treballats,  i avaluats segons la  seva evolució són classificats en funció de les àrees  han set presentats en l'entrada Maria, mes de març en la setmana del 10 al 15. Reflexionant sobre aquests poden expressar-ho per àrees.

• · ÀREA  COMUNICATIVA.

Ha après el signe gestual "AYUDA"  emprant-lo a diferents situacions i persones encara que, mostra un abús d'aquest gest . Doncs, s'insisteix que primer ho intente  sense ajuda.

Té dificultat per assenyalar allò que emprant el dit índex, encara necessita les instruccions del terapeuta, i l'ajuda física per fer-ho. Aquest fet queda reflectit

a l'entrada Maria, mes d'abril a la setmana 31de marc-6 d'abril.

És capaç de respondre afirmativament a algunes preguntes però, respecte la negació no fa el gest corresponent.

Aprèn molt ràpid la demanda de peticions mitjançant els PECS (sistema de comunicació

Empra el llibre de comunicació per demanar allò que necessita o desitja. De vegades, et presenta el llibre si no aconsegueix traure el tira-frase. Es necessita augmentar el nombre d'ítems i ampliar-ho en altres àmbits abans de passar a la següent fase, actualment es troba en la fase IV, protocol d'entrenament.

· ÀREA DE SOCIALITZACIÓ.

Com manté poca tolerància a l'espera s'intenta disminuir la seva impulsivitat en els  jocs curts  augmentat cada vegada més l'interval del temps. Per exemple, quan recull les joguines del menjar és pot col·laborar amb l'establiment de torns, ara recull Maria, espera Maria mentre recull Xelo, ara recull ella.

Com s'anomena en l'entrada Maia, mes de maig ha iniciat una breu interacció social amb el seu company de taller, Josep.

·   ÀREA DE COGNICIÓ.

Respecte el comptar assenyalant ho fa de forma visual o seguint un model inclòs de vegades amb ajuda per no cometre errades i reduir així la seva impulsivitat de fer-ho depresa o ressegueix amb el dit índex sobre els dibuixos que simbolitzen el número. Ara manifesta una gran habilitat amb l'aprenentatge per completar i reproduir els models presentats.

·  ÀREA DE JOCS.

Els seus jocs són l'ordinador on visualitza la sèrie de Heidi doncs, s'augmentat
el nombre de sèries a 2 més amb la finalitat de veure`ls per aconseguir
uns minuts  del visionat de Heidi; les joguines d'aliments i el "carrito". Actualment ha augmentat a un altre joc "la peonza" com s'ha indicat a l'entrada
Maia, mes de maig

·  ÀREA DE MOTRICITAT.

En les tasques manipulatives de motricitat fina (acolorir, repassar,retallar) i motricitat  en general manifesta una millora de qualitat respecte la seva impulsivitat en la realització  d'aquestes activitats.

·    ÀREA DE CONDUCTA.

l'ús de temporitzador ha afavorit augmentar la tolerància de frustració en la finalització de  les seves tasques predilectes.

Empra l'horari visual en la realització de les tasques de forma independent. Les característiques i finalitats d'aquest tipus d'horari s'especifiquen a l'entrada horari visual per a un nin amb autisme específicament a l'apartat de característiques fonamentals i a l'horari amb pictogrames.

A l'objectiu de buidar recipient ho fa tenint més cura, damunt la taula i d'un en un. A més a més, presenta poca mostra de conductes problemàtiques davant d'un breu temps d'espera a la fi de corregir-li una errada, d'incitar-la a que  em demane un objecte... . Aquest temps d'espera s'augmentarà  fins una completa adquisició de l'objectiu.

·  ÀREA D'AUTONOMIA.

Maria  és capaç de seguir quasi de forma espontània un horari amb 7 tasques presentades amb pictogrames.

De vegades es distrau observant, dirigint-se cap algun objecte de la sala però, se li redirigeix amb un toc físic i continua fent la feina fins la seva finalització.

Per  concluir les referències sobre Maria podem expressar que és una nina que aprèn depressa emprant el canal visual de forma més destacada, aquest canal substitueix a la resta;  mostra autonomia en el desenvolupament de les tasques presentades a l'horari i per manifestar el seu rebuig de vegades empra uns sonors  grunyits . S'aconsella que davant l'abús de la petició d'AYUDA reforçar-li que ho intente tota sola, esperar  i després si cal, ajudar-li i, emprar el temporitzador per aconseguir augmentar el temps d'espera i la tolerància a la frustració.I continuar en l'afiançament i augment dels objectius inicials.