TERÀPIA AMB ANIMALS

 MARTA MEGINO MUÑOZ   ha compaginat els seus  passatemps: treball social , l'amor i ensinistrament  als animals  per a oferir intervenció assistida amb AVA, una gossa labrador retriever.També ha creat ALIADOGS  per oferir teràpia, activitats, educació, assistència amb animals i així, aconseguir una millora en la qualitat de vida de la persona. Actualment és col·laboradora i voluntària  de l'associacio APFEM on intervè en una sessió d'intervenció terapèutica setmanal individualitzada amb dos nins TEA.

Quan  xerràvem   Marta i jo em deia que, en la realització  d'una teràpia  amb animals calia haver-hi les  condicions  de comptar amb la presència d'un terapeuta, en aquest cas ( psicòloga i practicant de psicopedagogia) que acompanyen en tot moment al nin que rep la teràpia i l'animal AVA ( gossa co-terapeuta) atesa per ella. A més amb uns objectius i una durada mínima de tres mesos per observar les millores produïdes.

 

ALIADOGS

Actualment el treball de teràpia assistida amb AVA dins la sessió d'intervenció té com a punt de partida la reunió de coordinació entre la terapeuta (la meva tutora de pràctiques) i Marta per conèixer els objectius, característiques, problemàtica del nin TEA en concret. A continuació es trasllada aquesta informació a l'equip d'intervenció indirecta on es planifiquen unes activitats, per exemple

NOM DE L'ACTIVITAT	DAME LA PELOTA
OBJECTIUS  TERAPÈUTICS	- Dame. Demana la pilota. La  porta AVA (la gossa) amb la boca i es col·locada dins una cistella
SUPORT I MATERIAL	-Pilota lluminosa -Cistella
DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT	Josep llança la pilota amb o sense ajuda a la gossa. Aquesta la recull i li la dóna  a l'ordre de DAME. La terapeuta assenyala  a la  tècnica      quan es vàlida  la resposta del boix per a  recollir i tornar la pilota. La gossa entrega la pilota en el moment que Josep mostra la seva mà oberta amb el palmell cap amunt just dalt de la cistella sostinguda per la tècnica. A continuació AVA torna al seu lloc d'espera fins repetir l'acció.
OBSERVACIONS	Tovalloles per fer net la pilota després de cada tirada
ALTRES IDEES

NOM DE L'ACTIVITAT	PESSIGOLLES
OBJECTIUS  TERAPÈUTICS	-ven
SUPORT I MATERIAL	-Matalasset -Premis a AVA
DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT	El nin està assegut o tombat al matalasset.  El tècnic  col·loca menjar davalls dels peus, damunt dels palmells de les mans, davall del jersei . AVA ha de cercar-lo movent al nin i fent-li pessigolles.
OBSERVACIONS	Cercar llocs on amagar el menjar que accepte el nin.
ALTRES IDEES

Reflexionant  sobre les vivències pròpies i observades amb els dos nins TEA indique que, teràpia assistida amb AVA  ajuda presentant un altre tipus de motivació, en l'àrea de socialització ( contacte persona-animal), en els jocs. Sense deixar de treballar els objectius de les sessions individualitzades d'intervenció

Per saber més coses sobre ALIADOGS, teràpia assistida amb animals podeu trobar més informació en:

• www.aliadogs.es  (en construcció)
• Article "una teràpia amb quatre potes" al Diario de Ibiza con fecha del 23 d'abril 2014 en la secció Mola
•  entrevista a Marta MeginoMuñoz i Jessica Sabiotes a Radio Exit, el dia 12 de maig de 2014
• APFEM

HORARI VISUAL PER A NIN AMB AUTISME.

Alguns manuals sobre autisme comenten que els nins amb autisme són aprenents visuals i que, tota la informació rebuda pel canal visual i a més seqüèncial es ràpidament apresa. La informació verbal es transforma en informació visual, és a dir, en un altre codi de comunicació més senzill per a ells. Doncs, cal tenir-ho en compte per facilitar la intervenció amb ells com una forma d'organització de la sessió.

Les característiques fonamentals  per a elaborar un horari visual per a un nin amb TEA (trastorn de l'espectre del autisme) són: 

• La diversitat de tipus existent
• S'adapta als trets propis del nin: habilitats, objectius, àrees de treball
• S'estableix com una rutina amb possible modificació en funció dels objectius, pictogrames a treballar. Això afavoreix un inici de flexibilitat dins de la rigidesa de l'autista.
• Ajuda a preveure, disminuir la sorpresa, incertesa.
• Preveu la seqüència d'activitats a realizar, aquestes tenen un objectiu funcional com per exemple comunicació, interacció social...
• Ajuda a disminuir la conducta disruptiva, la frustració
• Ajuda a augmentar la tolerancia.

Tipus d'horaris.

• Horari visual d'objectes

Aquest horari es presenta com un primer nivell dintre dels horaris.

Nosaltres , el treballem amb un jove amb TEA ,amb discapacitat intelectual amb un grau d'afectació severa i no verbal, adaptant-lo a la seva capacitat d'abstració i simbolització.

Els objectes es col·loquen damunt la taula, ordenats segons  l'ordre de realització i presentan al darrera el berenar, com un reforçador. Treballem  començar la tasca d'esquerra a dreta, ser autonòm...

• Horari visual fotogràfic.

Aquest tipus d'horari seria el següent nivell.
Es utilitzat per un nin amb TEA.

La seqüència d'activitats es mostrada amb fotos dels objectes a emprar i davall de cadascú d'ells presentem els números 1,2,3 amb la finalitat de treballar "primero, después".

Les activitats són senzilles per aconseguir mantenir la seva atenció, interacció social, poder comunicar-se. S'augmentarà el número d'activitats, si cal.

Aquest horari es col·locat a prop dels objectes a treballar per facilitar la no confusió en l'ordre de realització, la no dispersió entre les activitats (aixecar-se de la cadira i dirigir-se a qualsevol lloc), afavorint la disminució de conductes disruptives o estereotípies. Aquests aspectes també milloren al ubicar la taula de treball aprop i entre l'horari-objectes a treballar-punt/lloc per a guardar-los.

• Horari visual amb pictogrames.

L'horari es presenta amb pictogrames de la pàgina web ARASAAC. Hem de tenir en compte les tasques a desenvolupar i barrejades entre   reforçadors a la fi de mantenir la motivació  entre tasca-activitat agradable.

Aquest tipus d'horari amb pictogrames  l'empra una boixa amb TEA, no verbal. L'ubiquem damunt la taula de feina d'ella, situada entre el material a treballar i la capsa, on es guarda després de la seva utilització.

El treballar amb aquest horari visual ofereix una ajuda per a augmentar la seva pròpia autonomía. A més a més, de forma clara i concisa es familiaritza en l'estructura esquerra a dreta (forma de treballa del mètode TEACH). A cada tasca finalitzada i després de fer el gest de "Se acabo", trau el pictograma de l'horari per guardar-lo al sobre de "acabado" situat al darrera de tot.Utilitzant aquest mètode aconseguim que l'alumna no arribe mai a confondre's entre les tasques pendents i les finalitzades. Respecte a "guardar" l'objecte, paper, reforçador treballat té una capsa de tela ubicada en un lloc concret i conegut per ella. Cal esmentar que ella mostra certa rigidesa per col·locar-los ordenadament, inclòs de vegades demana ajuda.

L'horari visual amb pictogrames amplia el vocabulari visual de la boixa.

S'ha de tenir en compte que una vegada sap utilitzar  PECS (sistema de comunicació per intercanvi d'imatges) emprant de forma autónoma el "tirar de tira-frase", és a dir, ha assimilat el procés en les sessions d'intervenció terapèutica podem passar a treballar-lo a l'escola , casa , altre àmbit per aconseguir generalitzar-ho. Aquest darrer punt ens reforça la importància de la coordinació psicòleg-pares-escola pel bé de la nina i per aconseguir una millor qualitat de vida.

• Horari amb paraules 

Les característiques que presenten són les mateixes que els altres excepte que mostren més flexibilitat, poden mostrar-se en diferents formats. Inclòs, anar millorant fins semblar una agenda a mesura que la persona amb TEA augmente en autonomia.

Les reflexions sobre els horaris visuals s'han elaborat des de la pràctica directa en les sessions d'intervenció i de la lectura dels llibres:

•  MARTOS PÉREZ,J. ; LLORENTE COMÍ, M.  "Los niños pequeños con autismo. Soluciones prácticas para problemas cotidianos" Equipo DELETREA ( cap. 2 Los apoyos visuales)

• MESIBOV, G.  y HOWLEY, M. "El acceso al currículo por alumnos con trastorno del espectro del autismo: uso del programa TEACCH para favorecer la inclusión" Ed. Autismo Ávila. (cap.5 Los horarios visuales: ¿qué está pasando?)

La lectura d'aquests capítols em confirmen que en l'elaboració dels horaris visuals per a les sessions d'intervenció presenten una coherència  entre la teoria i la pràctica real. Que  l'horari visual és una forma molt clara d'organitzar la sessió on s'informarem al nin què farem exactament i la quantitat de feina que haurà de fer i tambè dels premis que rebrà. On es treballa d'esquerra a dreta per reforçar la lectoescriptura però en altres horaris es teballa de dalt a baix. I de menor grau d'abstracció que és  l'horari amb objectes al de major grau, horari amb paraules 



I JORNADA VIA LIBRE:TECNOLOGIA INCLUSIVA

A Sant Antoni de Portmany , Eivissa fou realitzada la I Jornada VIA LIBRE: TECNOLOGIA INCLUSIVA per a presentar el material nou en comunicació augmentativa, accés a l'ordinador i per a l'aula d'estimulació sensorial

Aquesta jornada organitzada per l'organització VIA LIBRE amb col·laboració d'APNEEF, associació de persones amb necessitats especials d'Eivissa i Formentera i, de l'Ajuntament de Sant Antoni. Entre els assistents estàvem la meva tutora de pràctiques, Jessica Sabiote (psicòloga), mestres de l'escola de primària, pares de nins TEA, treballadors de l'associació col·laboradora ...

Els materials presentats eren gama de comunicadors ACCENT, llapis lector ANYBOOK, emulador de teclat/ratolí MAKEY MAKEY, control de l'entorn i personalització de la sala d'estimulació sensorial. Aquests productes contenen unes característiques i utilitats molt diverses per poder emprar-los en diferents activitats i en funció de les necessitats segons la mostra presentada pels organitzadors.

Personalment pense que, ens ajuden a integrar al nin TEA o amb altres necessitats de forma dinàmica, participativa dins la pròpia aula amb la seva intervenció en l'activitat. Per exemple emprar l'ANYBOOK, llapis lector que facilita la lectura i l'escolta d'un conte i, també pot ser útil en el procés d'aprenentatge d'altres nins amb dificultats per iniciar la lectura, una millora en l'estructura gramatical de l'oració.... Ara, sense oblidar-nos de l'ús en les sessions d'intervenció terapèutica , a casa...

 

La informació sobre el material es troba a VIA LIBRE.

I la informació sobre la jornada la trobareu dins uns dies penjada a l'associació APNEEF 

JOSEP. MES D'ABRIL

Setmana del 7-10.

Al llarg d'aquesta setmana i altres moments s'ha treballat emprant economia de fitxes  amb els reforçadors acceptats utilitzant petites accions com per exemple tocat el nas, fer sonar un instrument musical.

Setmana del 14-15.

Durant les sessions hem continuant amb la mateixa organització que el mes d'abans. He treballat amb Josep, els objectius referent al temps d'ESPERA, demanda d'AYUDA verbal, finalitzar l'activitat expressant SE ACABO, assenyalar amb el dit índex, seguir l'horari visual...

Reflexionant després d'haver realitzat i comentat les sessions d'intervenció terapèutica i  podem constatar la importància de:

• la generalització de jocs
• saber esperar a la seva demanda per iniciar la interacció social, és a dir , no avançar-se
• la transició entre una activitat i la següent com presentar-la, com comptar de l'1 fins el 10 per finalitzar una tasca,  expressar SE ACABO per passar a la següent.
• visualització i seguiment de l'horari visual amb pictogrames
• possibles pautes a seguir davant la conducta de llançar un objecte: demanar la recollida de forma verbal,  amb contacte físic per darrera d'ell...
• l'aplicació del reforçament diferencial 
• amb el massatge, que li agrada la pressió.
• emprar el llenguatge natural i  molt poc l'interrogatiu.

També al llarg d'aquesta setmana he intervingut en la sessió de teràpia amb AVA (una gossa de raça labrador retriever de terapia) acompanyada de la seva ensinistradora  durant la darrera mitja hora. Aquestes sessions de terapia s`han coordinat amb el membre/tècnic que dirigeix Aliadogs (www.aliadogs.es) on els objectius terapèutics coincideixen amb els que treballem durant les sessions d'intervenció terapèutica i el material l'aporta el tècnic.

JOSEP. MES DE MARÇ

Josep, és un boix de 8 anys amb TEA. El nin acudeix a APFEM des de fa 2 anys i, actualment va quatre dies a la setmana on rep 2 sessions d'intervenció terapèutica  individualitzada, 1 sessió d'intervenció  amb la presència i col·laboració de la mare o germana i, 1 sessió de taller que comparteix amb la companyia d'altra nina TEA.

Setmana del 11-15.

Comença el meu primer contacte amb un boix TEA. És  una sessió individual fonamentalment consta d'una rebuda a la sala d'espera del nin que acompanya la seva mare. A continuació, amb la tutora i jo és conduït cap a la sala, abans d'entrar ha de traure`s  la jaqueta i penjar-la.

Una vegada dins la sala, s'inicia amb jocs per aconseguir tenir un  contacte amb l'entorn. I,  es prepara per realitzar la tasca presentada amb un horari visual. Mentre, la tutora m'explica de forma breu els objectius que van treballant-se com per exemple restablir la confiança del boix mitjançant el contacte corporal (tret característic dintre de l'associació). S'inicia una conducta disruptiva (llançament d'objecte) moment adient per indicar que  ha de recollir-ho . Aquest fet de recollir ha necessitat que,  la mà de la tutora es col·loque damunt la del nin. I sempre tenint en compte el perill de fer-se mal, el boix  a ell mateix, el boix amb l'objecte a recollir i darrerament, el boix amb l'adult.

Altres coses observades són la necessitat, utilitat de les frases breus, les ordres directes i senzilles i, paraules com ESPERA, AYUDA. 

Al finalitzar les sessions comentem allò que ha passat. Que l'àrea que més s'ha treballat és la comunicació sense oblidar les altres.

Setmana del 18-22.
Aquesta setmana comence a registrar les conductes disruptives mostrades per Josep a la graella, el model és :

 

FECHA	CONTEXTO (lugar/actividad)	ANTECEDENTE (desencadenante)	CONDUCTA (lo que hace)	CONSECUENCIA
	-juego libre -tarea -comida -baño -sala de espera -llegada -otros	-demanda -dar atención -quitar atención -quitar premio -transición -otros	-agresión -gritar -incumplimiento -autoagresión -deambular -tirar objetos -vaciar recipiente -llorar -otros	-seguir la tarea -contención    -ignorar la conducta -castigo -otros

I, cal enregistrar l'hora del fet. De la importància d'aquest registre es tractarà en una altra entrada.

Altre aspecte destacable és el canvi d'estratègia davant d'algunes conductes com per exemple per fer les tasques més depressa: iniciar-les els dos junts (boix-psicòloga) ajudant-se i finalitza ell tot sol; un canvi en la posició d'estar assegut; presentar-li un reforçador per ser acceptat, a continuació  mostrar-li una tasca senzilla per realitzar i al finalitzar-la obtindrà de nou el reforçador.

Respecte l'aprenentatge de finalització d'una activitat anomenar SE ACABO, fet que li crea molta angoixa. Idò, és pot alleugerar iniciant SEEEE .. SE ACABO. Així fins ho digui de forma autònoma.

Setmana del 24-28
Amb Josep és continua la mateixa estructura de la sessió d'intervenció terapèutica. I   s'han enregistrat les conductes disruptives. També s'ha treballat la demanda d'AYUDA, GUARDAR, SE ACABO. Mitjançant la presentació d'objectes es treballa el SI o NO.

TALLER D'AUTONOMIA

El taller d'autonomia consta d'una sessió setmanal d'una hora de durada per a nins TEA. Els participants són: 1 boix de 23 anys, TEA i discapacitat intel·lectual i 2 boixes amb 14 i 15 anys d'edat. També participa com col·laborador l'altre psicòleg de l'associació. I, jo des del 13 de març, primera sessió dins del meu horari.

La sessió consta d'una arribada dels integrants a la sala d'espera per poder ser recollits pels psicòlegs i la persona en pràctiques.Aquests són informats d'aquell fet que els acompanyants, habitualment les mares i pares considere destacable a comentar.

A continuació ens dirigim a penjar les  jaquetes al penjador. Per finalment entrar a l'aula corresponent. Allí col·loquem  les cadires necessaris per asseure. Una vegada asseguts, en un ordre espontani cadascú acompanyat per un dels psicòlegs va al bany a rentar-se les mans per preparar-se per a berenar. Ah, la primera vegada que actuí d'acompanyant em vaig trobar amb la dificultat d'explicar les passes per treballar aquell aspecte (ho faig jo primer i ell després, els dos a la vegada, ho sap fer tot sol). Després ho consulti amb la tutora explicant-me que ho fan simultàniament amb gest motriu i verbal.

Una vegada preparats amb les mans rentades i asseguts a la taula comencen a berenar. Cal indicar que els objectius  a treballar són estar ben assegut, fer-se neta la boca, menjar a petites mossegades, col·locar  les mans damunt la taula... Al finalitzar de berenar participen fent neta la taula, deixant les deixalles a la papereria. Aquí destaque l'evidència de selecció d'aliments per menjar ,aspecte comentat al capitol 4 del llibre "Los niños pequeños con autismo. Equipo Deletrea. Ed CEDE

A continuació hi ha una tasca col·laborat iva com muntar els monigots amb un temps d'espera ( el seu torn), emprant el gest de DAME, AYUDA amb la nostra ajuda, i GUARDAR. Altres moments  són ells, qui elegeixen  ( conte, memori...).

La següent tasca "juego del sombrero (joc del capell). Acompanyats de música tothom es mou per l'espai, intercanviant-se el capell. Aquí destaque la possibiliat d'intentar establir un contacte visual o  com en un altre moment es va produir un coste de respuesta entre el boix-tutora i la demanda de participació de l'altre psicòleg.

Després jugarem amb les pilotes gegants on s'evidència qui té preferència per aquestes, aquella alumna que l'empra per asseure i per demanar que li facin  pessigolles i, qui opta per  observar coses petites que té en la mà.

Tots els tallers finalitzem amb un massatge, el racó es munta entre tots amb matalàs, coixins...Aquí poden treballar aspectes de "trau la mà de la boca" actuant des de donar l'ordre, deixar de fer massatge instantàniament, reforçar la bona conducta.

Fins aquí tracte d'aquest taller d'autonomia per a profunditzar a fons en altres aspectes com les sessions individualitzades.

MARIA. MES DE ABRIL

Setmana del 31 març -6 d'abril

Ja ha arribat el moment de la meva intervenció amb Maria mentre la tutora observa. Abans hem repassat conjuntament els objectius a treballar, l'horari visual, el material col·locat. A més, s'ha de controlar quantes tasques del pictograma horitzontal és capaç de fer sense distracció per així, obtenir el criteri logro d'aquest objectiu sobre l'horari.

Els meus primers pensaments, reflexions abans de començar són:Uff! que nerviada. Quants aspectes ha tenir en compte. No t'he oblides dels objectius. Fes els gest d'AYUDA, DAME, SE ACABO. Mentre fèiem la sessió , que tensió, quin voler tenir el control per a que tot surti bé.

Al finalitzar la sessió arriba el moment de verbalitzar les conclusions. Les meves són: estic satisfeta però cal aconseguir un major contacte visual per xerrar, oferir-li més alabances a la seva tasca, actitud (bé asseguda...),tenir un major control i distribució del temps, per persuadir-la que continue fent la feina realitzar un petit toc de contacte físic perquè es distrau o altra alternativa és respectar el temps biològic d'espera adequat per a un nin de la seva edat. Per assenyalar amb el dit índex esperar que ella ho faci  i, no avançar-me. Emprar el gest ANAR A CASA. I finalment, recordara que amb ella no s'està treballant com a objectiu SE ACABO.

Les conclusions de la tutora: respecte la forma d'organització de la matèria sempre d'esquerra a dreta, de dalt cap a baix, fer-la esperar per comprovar la tasca. I, que respecte la conducta de xuclar joguines/ objectes ( dirigir-los cap a la boca) hem de preparar un pot amb coses per poder realitzar aquesta acció quan realment correspongui.

S'acorda que la propera sessió la realitze la tutora mentre jo observe amb atenció aquests aspectes a millorar.

Setmana del 7-15

Natalia no acudeix a les sessions per motius de viatge. Doncs, preparem material entre altres actuacions.

Setmana del 28-2.

Aquesta setmana després de les vacances la única sessió ha set realitzada per la tutora.